Català o Castellà?

És sempre molt interessant veure com molts Catalans queden sorpresos quan ven les estadístiques de com els joves (cada any més que l'anterior) prefereixen expressar-se més en Castellà que en Català.

La raó és molt senzilla: els joves volen horitzons oberts e amplis, volen estar en comunicació amb tot el món i les llengües, teoricament, haurian de permitir exactament aixó.

Ara, a nivell polític fa molts anys que es juga la carta del Català en contraposició amb el Castellà i si realment la població de Catalunya creu que aquestes dues llengües estan en guerra, llavors jà s'ho sap: el Català perdrà. El Castellà guanyarà.

No importa que la gent gran o els més conservatius imposin el Català a l'escola i a tots els àmbits de la vida comù: el Català perdrà i la llengua de Catalunya acabarà sent el Castellà.

Per qué?

Primer, perqué una llengua imposta a la força crea resistència i rebuig. 

Això després de la experiència franquista els Catalans ho haurien de saber bé.

Recordem també que bona part dels Catalans és Castellano-parlant aixins que imposar de manera única el Català només crearà rebuig a la majoria (així com el Castellà imposat per Franco, així també el Català imposat a la força ara).

Pero, més enllà que tot això, seran les joves generacions a marcar la diferència i això perqué els joves volen comunicar-se amb el món sencer, trencar els límits, estar connectats amb tothom.

Si el Català serveix per a isolar-se, llavors no és allò que els joves triaran.

Si comprenem això entendrem també que una llengua com el Castellà que abre les portes a quasi 600 milions de persones en molts països i diversos continents no té terme de comparació amb el Català que obre les portes a uns 4 o 5 milions de persones només.

El Català és una llengua regional, provincial, local. 

No és un mal. I encara que ho parlin 4 milions de persones (recordo que no tots els habitants de Catalunya, València i Balears són Catalano-parlants), això no vol dir que no sigui important per qui viu a aquesta terra.

El problema no és una qüestió de senzills números, la qüestió és més profunda: i és que la llengua, qualsevol llengua, serveix per a obrir portes i no per tancar-les.

Si l'actitud dels Catalans és aquella de usar el Català com eina de tancament, de separació, de exclusió dels diversos, llavors el Català no té futur. En general, llengües que serveixen per demarcar qui és d'aquí i qui és de fora no tenen futur.

Creus que l'Anglès s'estudia por ser bonic o ser melòdic? L'Anglès s'estudia a tot el món perquè obre portes, porque permet estar en contacte amb tothom. És aquesta la força d'una llengua! 

Les llengües serveixen per obrir fronteres, per integrar, per comunicar amb persones diverses.

Sense aquesta abertura por part de la societat catalana, el la llengua catalana es quedarà una llengua marginal de una petita elite que acabarà desapareixent.

Ara, el Català té un avantatge essencial: és molt semblant al Castellà, no és gaire difícil per una persona de fora escoltar, comprendre i parlar Català, si jà sap el Castellà. Aixì que l'esforç per aprendre aquesta llengua és mínim. Tothom ho podria fer se això permet l'avantatge de integrar-se amb la població local.

Tot "els de fora" acabarien sent catalano-parlants i s'acabaria integran amb la cultura d'aquí. Nous catalans en poc temps.

En canvi si el Català es queda com llengua de protecció "dels d'aquí", "els de fora" no la aprendran, no la voldran, no l'estimaran.

Així que si els polítics segueixen amb la retórica del Català Contra el Castellà, está clar: el Català lentament desapareixerà.

Però si al contrari, es comença a veure el Català com Amic del Castellà, com llengües germanes que poden CONVIURE una al costat de l'altra, llavors el Català terà la oportunitat de continuar a existir.

La decisió es Catalana. 

Això no depen d'Espanya.